L\’educació

Tinc sentiments contradictoris envers la vaga. Per un costat no hi estic d’acord, doncs considero que els sindicats s'han precipitat i han fet com a mínim una interpretació negativa i exagerada de les bases publicades. Però per una altra banda em sento insolidari amb els companys que en fan, doncs comparteixo amb ells la indignació respecte a les polítiques educatives dels últims governs (tots).

No vull renunciar als meus principis, vull ser coherent amb mi mateix, vull utilitzar la raó (la meva), no vull convèncer a ningú, però pretenc ser una persona amb caràcter, criteri i personalitat pròpia, que a la vegada vol ser solidaria. Que puc fer?

Tinc una idea, a veure que us sembla: Els que demà no farem vaga podríem convocar-ne una – això si després de les eleccions, per no donar arguments a cap partit polític- amb els següents arguments:

- Perquè a data d'avui cap sindicat ha aixecat la veu contra els concerts fets per l'administració a totes privades que l'han demanat.

- Perquè les ràtios de les aules són altes, fins i tot els governs de torn les incrementen amb el famós 10 % de discrecionalitat – allò que havia de ser extraordinari, és la normalitat -

- Perquè a 13 de gener de 2008 encara no tenim el decret que ha de definir el batxillerat del proper any, lo que impedeix treballar en l'orientació del nostre alumnat i genera incertesa en les plantilles dels centres, al no saber que farem el proper any.

- Perquè a 13 de gener de 2008, encara no s'ha publicar el document que ens ha de dir com hem d'avaluar el nostre alumnat. Algun pare podria preguntar: Amb quins criteris heu avaluat el meu fill? Que no els hauríeu de tenir definits en el projecte educatiu del centre i després en els departaments didàctics pels cursos de 1r d'ESO i de 3r d'ESO abans de començar el curs? i les recuperacions com seran segons la nova llei?  i si això no canvia perquè una nova llei?

- Perquè les plantilles dels centres son curtes i necessitem més professionals, no una hora més a primària per semblar-nos més a la concertada i fer de guarderia. El nostre objectiu es ensenyar, no guardar.

- Perquè els centres tinguin més recursos, el professorat més formació (de la bona) i els equips directius més suport quan van a l'administració i demanen allò que el claustre necessita per poder millorar.

- Perquè hi hagi concurs de trasllats cada any i surtin a concurs totes les places que hi ha.

- Perquè hi hagi un adjudicacions provisionals adequades a les necessitats del personal docent i dels centres.

- Per que el SAGA, després de no sé quants anys de funcionament doni per fi, les mateixes prestacions que donava el defenestrat WINSEC.

- Perquè l'estabilitat d'un claustre no depengui d'una matricula més o menys que pot fer ballar un grup.

- Perquè el departament ajudi a dignificar la nostra feina.

- Perquè l'administració deixi d'una vegada de fer lleis i marejar-nos per no canviar res, doncs tenen por d'abordar els problemes reals. 

Voleu més motius, segur que cada un de els que veieu aquest article en podran afegir molt i reals, però no val proposar una vaga amb la base d'interpretacions interessades d’una llei que encara no és ni projecte, s'ha de proposar sobre fets.

Si fos així, jo hi seria en aquesta vaga i segur que en el si dels claustres en agusessin estalvia alguna discussió entre companys i molt mal rotllo.

Companys, tingueu clar, que si pogués repartiria els diners que no em descomptaran demà entre tots el que feu vaga, només per solidaritat amb vosaltres.

Sindicalistes, penseu-hi .

[@more@]

Tweet

Vull parlar de la cúpula eclesiàstica. D’aquests bisbes que quan opinen ho fan de política. No havíem arribat a la conclusió que el seu regne no és d’aquest món. Durant la transició havien de purgar els pecats comesos per aplaudir i estar al costat del dictador, d’aquell que aplicava la pena de mort, d’aquell que constrenyia la llibertat d’un poble i això exigia silenci, però ara ja s’han destapat, ja han passat molts anys, ja tornen a ser el que eren.

Com poden dir que no s’ha de votar a partits que parlin amb ETA i cerquen el final de la violència o és que no han mediat ells mateixos  alguna vegada entre l’estat espanyol i ETA. Això, només es pot dir si en la teva ànima no existeix el perdó. Com pot parlar-nos del perdo si ells no perdonen, com poden parlar-nos de la convivència entre pobles si ells o algú que treballa per ells “COPE” cada matí, atien la flama de l’odi, quins valors ens volen transmetre? La seva paraula preferida es NO. “NO als matrimonis homosexuals”, “NO a l’avortament”, “NO a la planificació familiar”. “NO a educar-nos a ser ciutadans”, “NO a buscar la Pau”, “NO al diàleg”, “NO a la convivència entre pobles” , “NO al perdó”.

DONCS jo els hi dic: NO us financiaré més. Ni un euro dels meus impostos per vossaltres i votaré el partit polític que sigui valent i us tregui el finançament públic. Que visquin dels seus fidels i ens deixin en PAU, que si hi ha un DEU segur que a ells els farà fora del seu regne, per no seguir les seves ensenyances.
[@more@]

Tweet

No se si serà un èxit o un fracàs, el temps ho dirà, però passi el que passi, nosaltres els profes ja haurem cremat el nostre cartutxo.

No m’identifico especialment amb cap tendència política. Les bases per una llei “principis que l’han d’orientar” es fan segons la ideologia dels que governen. Si no ens agraden els seus principis -que han que regir l’educació del nostre país els propers anys- els hem de canviar a ells, no a les seves conviccions. El poble té la clau, doncs anem a votar i en podem triar altres polítics amb ideologies més properes a les nostres i no fer una vaga.

Dic que és preventiva perquè és fa per una interpretació del que pot ser, doncs encara no es, i si la interpretació no és correcta i l’articulat de la llei és bo, que passa? Com quedem?

De veritat creieu, com ens han explicat els sindicats, que els centres públics o sigui, els IES i els CEIP, podran passar a ser gestionats per entitats privades? De veritat creieu que els directors dels IES podran fer i desfer les plantilles i influiran significativament en la selecció del professorat i en altres coses? Que no existeix una llei de la funció pública?. que no existeix una LOE  com a marc de refrència que no es pot sobrepassar? que us penseu que a Catalunya tenim tantes competències? Em sembla que s’ha exagerat com a mínim en aquests dos aspectes i a més crec que els sindicats en son conscients.

La convocatòria de vaga per part de l'associació d'alumnes el mateix dia, segurament ens salvarà el cul davant la societat.

[@more@]

Tweet

Qui motiva el professorat, l'administració, la societat, els equips directius o la nostra professionalitat.

L'administració no ho crec. Més aviat ens desmotiva o millor dit ens desconcerta. Ens diu que cal que millorem la nostra metodologia. Ens diu que hem d'atendre la diversitat i fins i tot ho hem de fer dins l'aula ordinària. Ens diu que hem de fomentar la cohesió social. Ens diu que planifiquem, i moltes més coses. Hi estic d'acord en fer tot això, però, quines eines ens facilita per assolir aquests objectius: ens canvia cada dos per tres la llei, ens comunica després d'haver començat el curs o quan no hi ha temps per revisar el que s'ha fet com l'hem de planificar, ens canvia els sistemes d'avaluació una vegada començat el curs, en diu que el proper any hem de començar 1r de batxillerat amb la nova llei i encara no sabem ni quines assignatures farem ni quina càrrega horària tindran (com podem fer l'orientació a l'ESO en aquestes condicions?), ens diu que hem de planificar 4t d'ESO i per tant, decidir l'optativitat de matèries al centre (amb la mateixa plantilla que ara?). Ho veieu, treballem amb tantes incògnites organitzatives que crec, que enlloc de motivar-nos ens desmotiva.

La societat tampoc hi fa gaire per motivar-nos, ens carrega tot el que pot i més. Si un alumne no s'esforça no és el pare el responsable, la culpa és del profe que no sap fer la seva feina, si demanem deures perquè els demanem i si no perquè no, si suspenem tot son queixes i els pares pregunten ¿Perquè has suspès al meu fill amb el que treballa? (igual no fa res). Si crides al pare per parlar amb ell, la primera pregunta pot ser ¿que li han fet al meu fill? en lloc de ¿que ha fet el meu fill?. Els pares donem per suposat la majoria de vegades la versió del fill i ni la contrasten amb la dels profes. Això tampoc no motiva.

Els equips directius fan el que poden "els bons", o és que es pot governar una empresa sense que és pugui prendre decisions sobre el seu funcionament o els seus empleats.

La nostra professionalitat és l'únic element motivacional ,encara que no tothom la té, doncs encara que aixó pot ser no agradarà, penso que hi ha profes que encara es pensen que els instituts s'han fet per donar una feina i un sou a una sèrie de persones i no al contrari que el sou és el fruit del seu treball que consisteix en educar als joves del nostre país.

Adéu
[@more@]

Tweet

Hola companys.

Avui he rebut la notícia de que els sindicats han convocat una jornada de vaga pel dia 14 de febrer. Presumptament el motiu és la llei d'educació catalana que s'està tramitant. No vull manifestar-me ni a favor ni en contra, però si que he de dir que a mi no m'ha consultat per saber la meva opinió. I jo que soc profe i que m'afecta directament el que dirà la llei i què el sou que es descomptarà serà el meu, me’n he assabentat per la ràdio. Us sembla normal, sindicats i sindicalistes? a mi no.

Suposo que no costa gaire fer una consulta, avui en dia hi ha mitjans tècnics suficients per fer-la ràpida i fiable. Com puc saber l’opinió majoritària entre la nostra professió si en el meu centre a ningú se li ha preguntat si volia adoptar una mesura extrema, com és la vaga, per oposar-se a una llei que encarà no està feta.

Els sindicats sou els representants del professorat i heu de vetllar per nosaltres copsant l'opinió majoritària dels professors. Aquesta no s'ha de manipular ni donar per sentada, s'ha de preguntar.

La vaga és una mesura extrema. Si algun sindicat vol saber que pensem de la llei i de la vaga que sigui valent i organitzi unes simples votacions, o és que nosaltres no els votem a ells. No és tan difícil.

Adéu

[@more@]

Tweet

Salutacions.

De vegades és molt necessari poder explicar, a qui ho vulgui escoltar, el que pensem sobre alguns temes que ens afecten. Jo vull fer una reflexió sobre la nova llei educativa catalana que el nostre govern està redactant.

Vagi per endavant que la considero necessària, però en fa molta por que aquestes expectatives quedin frustrades. Massa sovint, he vist lleis educatives que abans de poder valorar la seva eficàcia ja han estat derogades. Algunes, fins  i tot, no han ni començat a desplegar-se.

Li desitjo llarga vida a la nova llei. La comunitat educativa no podria aguantar un altre fracàs que fos conseqüència d’un altra llei que a més de no aportar rés de nou, es de curta volada..

Segons el meu parer la nova llei hauria d’entrar en un tema que malauradament crec que deixarà de banda. Parlo de l’alumne que amb 14 0 15 anys ja ha decidit que no vol estudiar i que per desgràcia per ell i pels professors que l’han de patir, haurà de romandre a l’institut sense cap mena de motivació fins que compleixi 16 anys. Aquest noi que probablement no podrà cursar un cicle formatiu de grau mitja al no haver aprovat l’ESO, s’incorporarà al món laboral sense cap formació específica. No seria millor que aquest noi fes un cicle formatiu (que és podria dir inicial) i amb 16 anys ja tingués les capacitats bàsiques per poder incorporar-se al mon laboral amb formació específica (no recordem la FP1 d’abans?) i no parlo dels futurs PIP, parlo d’una veritable formació professional.

Suposo el que li correspongui ja haurà pensat amb aquesta possibilitat, però si no ho ha fet, que sigui valent i ho faci.

Deixeu la vostra opinió sobre el tema, si voleu.

Adéu

[@more@]

Tweet

Salutacions.

De vegades és molt necessari poder explicar, a qui ho vulgui escoltar, el que pensem sobre alguns temes que ens afecten. Jo vull fer una reflexió sobre la nova llei educativa catalana que el nostre govern està redactant.

Vagi per endavant que la considero necessària, però en fa molta por que aquestes expectatives quedin frustrades. Massa sovint, he vist lleis educatives que abans de poder valorar la seva eficàcia ja han estat derogades. Algunes, fins  i tot, no han ni començat a desplegar-se.

Li desitjo llarga vida a la nova llei. La comunitat educativa no podria aguantar un altre fracàs que fos conseqüència d’un altra llei que a més de no aportar rés de nou, es de curta volada..

Segons el meu parer la nova llei hauria d’entrar en un tema que malauradament crec que deixarà de banda. Parlo de l’alumne que amb 14 0 15 anys ja ha decidit que no vol estudiar i que per desgràcia per ell i pels professors que l’han de patir, haurà de romandre a l’institut sense cap mena de motivació fins que compleixi 16 anys. Aquest noi que probablement no podrà cursar un cicle formatiu de grau mitja al no haver aprovat l’ESO, s’incorporarà al món laboral sense cap formació específica. No seria millor que aquest noi fes un cicle formatiu (que és podria dir inicial) i amb 16 anys ja tingués les capacitats bàsiques per poder incorporar-se al mon laboral amb formació específica (no recordem la FP1 d’abans?) i no parlo dels futurs PIP, parlo d’una veritable formació professional.

Suposo el que li correspongui ja haurà pensat amb aquesta possibilitat, però si no ho ha fet, que sigui valent i ho faci.

Deixeu la vostra opinió sobre el tema, si voleu.

Adéu

[@more@]

Tweet

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Tweet