Vull parlar de la cúpula eclesiàstica. D’aquests bisbes que quan opinen ho fan de política. No havíem arribat a la conclusió que el seu regne no és d’aquest món. Durant la transició havien de purgar els pecats comesos per aplaudir i estar al costat del dictador, d’aquell que aplicava la pena de mort, d’aquell que constrenyia la llibertat d’un poble i això exigia silenci, però ara ja s’han destapat, ja han passat molts anys, ja tornen a ser el que eren.
Com poden dir que no s’ha de votar a partits que parlin amb ETA i cerquen el final de la violència o és que no han mediat ells mateixos alguna vegada entre l’estat espanyol i ETA. Això, només es pot dir si en la teva ànima no existeix el perdó. Com pot parlar-nos del perdo si ells no perdonen, com poden parlar-nos de la convivència entre pobles si ells o algú que treballa per ells “COPE” cada matí, atien la flama de l’odi, quins valors ens volen transmetre? La seva paraula preferida es NO. “NO als matrimonis homosexuals”, “NO a l’avortament”, “NO a la planificació familiar”. “NO a educar-nos a ser ciutadans”, “NO a buscar la Pau”, “NO al diàleg”, “NO a la convivència entre pobles” , “NO al perdó”.
DONCS jo els hi dic: NO us financiaré més. Ni un euro dels meus impostos per vossaltres i votaré el partit polític que sigui valent i us tregui el finançament públic. Que visquin dels seus fidels i ens deixin en PAU, que si hi ha un DEU segur que a ells els farà fora del seu regne, per no seguir les seves ensenyances.
[@more@]
