Salutacions.
De vegades és molt necessari poder explicar, a qui ho vulgui escoltar, el que pensem sobre alguns temes que ens afecten. Jo vull fer una reflexió sobre la nova llei educativa catalana que el nostre govern està redactant.
Vagi per endavant que la considero necessària, però en fa molta por que aquestes expectatives quedin frustrades. Massa sovint, he vist lleis educatives que abans de poder valorar la seva eficàcia ja han estat derogades. Algunes, fins i tot, no han ni començat a desplegar-se.
Li desitjo llarga vida a la nova llei. La comunitat educativa no podria aguantar un altre fracàs que fos conseqüència d’un altra llei que a més de no aportar rés de nou, es de curta volada..
Segons el meu parer la nova llei hauria d’entrar en un tema que malauradament crec que deixarà de banda. Parlo de l’alumne que amb 14 0 15 anys ja ha decidit que no vol estudiar i que per desgràcia per ell i pels professors que l’han de patir, haurà de romandre a l’institut sense cap mena de motivació fins que compleixi 16 anys. Aquest noi que probablement no podrà cursar un cicle formatiu de grau mitja al no haver aprovat l’ESO, s’incorporarà al món laboral sense cap formació específica. No seria millor que aquest noi fes un cicle formatiu (que és podria dir inicial) i amb 16 anys ja tingués les capacitats bàsiques per poder incorporar-se al mon laboral amb formació específica (no recordem la FP1 d’abans?) i no parlo dels futurs PIP, parlo d’una veritable formació professional.
Suposo el que li correspongui ja haurà pensat amb aquesta possibilitat, però si no ho ha fet, que sigui valent i ho faci.
Deixeu la vostra opinió sobre el tema, si voleu.
Adéu
[@more@]
Tots aquests alumnes són la perfecta mà d’obra per la principal indústria del país.
No s’afronta la seva situació.